Inventari real, no el de l’any passat
L’inventari de febrer gairebé mai coincideix amb el de setembre, i la diferència no és apuntada enlloc: es van trencar quatre cadires a l’últim casament, es van deixar dues taules altes a un esdeveniment de la casa i no van tornar, i hi ha tres estovalles amb una cremada.
El compte que importa no és el total: és quantes taules de cada tipus hi ha disponibles alhora. Un muntatge de vint rodones amb divuit taules al magatzem no és un muntatge, és un problema pendent de descobrir.
Revisar les mides de la sala
Les sales canvien. Una obra d’hivern, un armari nou al costat de la porta de l’office, una barra fixa que es va instal·lar al novembre, una rampa d’accessibilitat. Cadascuna d’aquestes coses mou l’aforament real i cap apareix al plànol si ningú l’actualitza.
La revisió és mitja hora amb un mesurador: contrastar llarg i ample, comprovar que les portes continuen on eren i afegir els obstacles nous. És la tasca més barata de tota la llista i la que evita l’error més greu, que és vendre la temporada amb un aforament que ja no és cert.
Actualitzar els muntatges habituals
Amb l’inventari i les mides noves davant, cada muntatge habitual es torna a validar. Pot ser que el de vint rodones ja no hi càpiga per la barra nova, o que ara sí que n’hi càpiga una més perquè es va treure un armari.
És també el moment de netejar el catàleg: les plantilles que no es van fer servir ni una vegada la temporada passada sobren, i el que es va muntar tres vegades improvisant mereix una plantilla pròpia.
Menús, al·lèrgens i equip
Els menús de temporada porten plats nous, i cada plat nou porta la seva fitxa d’al·lèrgens. És la revisió que més s’ajorna i la que pitjor cau que falti: el primer esdeveniment amb el menú nou és el que arriba amb una al·lèrgia que ningú havia mapat.
Amb l’equip, l’important són les baixes. Qui ja no treballa aquí no hauria de continuar tenint accés a les dades dels clients, i aquella revisió poques vegades es fa al setembre, quan toca. El febrer és el moment.
El primer casament com a prova
Convé tractar el primer de l’any com el que és: el que descobreix el que no es va revisar. Una mica més de marge al cronograma, una persona més al muntatge i un repàs final més llarg.
I una revisió després: què va faltar, què va trigar més del previst, quina nota nova cal escriure al plànol. Mitja hora el dilluns següent que arregla la temporada sencera.