Tres coses, i en aquest ordre: dibuixar la sala a escala una vegada, muntar amb ella el plànol de taules de cada banquet, i treure d’aquest plànol el part de cuina i el full de muntatge del dia.
A miseplan dibuixes el contorn real de la sala sobre una quadrícula —amb la forma que tingui, també en L o amb xamfrà—, hi col·loques les columnes i hi situes les portes. La superfície útil es calcula descomptant els buits, no pel rectangle de fora, i aquest plànol es reutilitza a tots els esdeveniments d’aquella sala.
Importes la llista de convidats des del teu Excel, arrossegues cada nom a una cadira concreta del plànol i veus en tot moment quants queden sense seure. Als nuvis se’ls envia un enllaç que obren sense registrar-se, on poden col·locar la seva gent però no moure ni una sola taula.
Del mateix plànol en surten els dos papers del dia: el part de cuina, amb el recompte per menú, els menors comptats a part i el desglossament taula per taula; i el full de muntatge, amb quantes taules de cada tipus, quantes cadires i què cal preparar per accessibilitat. S’imprimeixen en A4 i es porten en paper, que és on acaben.
Sense targeta. En acabar, el compte queda en només lectura: no es perd res.